presentación castalla-finalVAL

CARTEL-ESCUELA DE VERANO CADELLA 2015

Benvolgudes famílies:

Portem algun temps sense comunicar-nos amb vosaltres, i hem cregut que era un bon moment per fer-ho. Malgrat el nostre aparent silenci, seguim molt decidits a aconseguir que CADELLA siga una realitat. Tanmateix, i després d’haver superat molts obstacles, hem de reconèixer la dificultat que representa el més important de tots, la ubicació. Avui encara no hem aconseguit el lloc que reunisca totes les condicions, però sabem que el trobarem, i que per fi donarem vida a aquest projecte.
Seguim treballant perquè aquest anhelat moment arribe, i us desitgem unes bones festes, i que l’any 2015 siga l’any de la realització dels projectes que tots hem somiat i que aquest proper any es convertisquen en realitat.
postal CADELLA

Queridas familias:

Llevamos algún tiempo sin comunicarnos con vosotros, y hemos creído que era un buen momento para hacerlo. A pesar de nuestro aparente silencio, seguimos muy decididos en conseguir que CADELLA sea una realidad. Con todo, y después de haber superado muchos obstáculos, tenemos que reconocer la dificultad que representa el más importante de todos, como es la ubicación. A fecha de hoy no hemos conseguido el lugar que reúna todas las condiciones, pero sabemos que lo encontraremos, y que por fin daremos vida a este proyecto.
Seguimos trabajando para que ese ansiado momento llegue, y os deseamos unas felices fiestas, y que el año 2015 sea el año de la realización de los proyectos que todos hemos soñado y que este año venidero se conviertan en realidad.

Os acercamos de nuevo una entrevista a Jordi Mateu, educador, psicolingüista y coordinador del Centro de Investigación y Asesoramiento de Educación Viva (CRAEV, en catalán) publicada en El Diario.

http://www.eldiario.es/catalunya/diarieducacio/debe-vivir-consecuencia-aprender-reves_6_158244178.html

congres-5

Compartimos este vídeo que se mostró en la charla impartida por Astrid Ruiz el pasado mes de enero como presentación del proyecto Cadella. Como explican sus autores: «20 millones de niños son etiquetados con «trastornos mentales» que se basan únicamente en una lista de comportamientos. No hay escáneres cerebrales, radiografías, pruebas genéticas ni de sangre que demuestren que son enfermos mentales; sin embargo, a estos niños se les prescriben drogas psiquiátricas peligrosas que ponen en riesgo su vida.»

Açí us deixem aquesta interessant entrevista amb Jordi Mateu coordinador del CRAEV amb la que podreu conèixer un poc més l´Educació Viva.

http://www.educacionviva.com/Documents/Articles/entrevistaaemi.pdf

congres1

Vídeo explicativo de Summerhill y de la pedagogía de Neill. Realizado por estudiantes de primero de Magisterio de Lengua Extranjera de la Universidad de Málaga, para la asignatura de Didáctica General.

 

Roderic Ortiz i Gisbert del blog Historiata ha dedicat una de les entrades del seu blog al nostre projecte educatiu Cadella, Camí de Llavors.

Roderic va asssitir a la xerrada de presentació del projecte i també a la conferència d´Astrid. A l´entrada del seu blog podeu llegir un recull de les notes i d’alguns recursos que es van presentar en aquesta xerrada. Aquest és l´enllaç:

http://historiata.wordpress.com/2014/02/18/educacio-viva-i-activa-projecte-educatiu-cadella-alcoi/

congresindians
Les famílies del projecte aprofitem aquestes línies per a donar-te les gràcies per la tasca.

Al següent enllaç podeu llegir aquest article publicat al butlletí d’Inf@ncia núm. 64 – Febrer de 2013 per Astrid Ruiz, directora de L’Escola Congrés-Indians.

congres

Volem resaltar aquestes idees:

«Cal tenir en compte la infància, els seus drets i les seves potencialitats i recursos, de manera que l’escola sigui un espai de qualitat on tots els nens i totes les nenes s’hi  sentin realitzats. Convivim amb els infants i els acompanyem, cada dia, centrant la nostra mirada en un profund respecte envers els seus processos de vida, de manera que se sentin reconeguts, acceptats i estimats; sentim amb intensitat que el reconeixement i l’acceptació de la persona permet un creixement en equilibri i benestar. Els acompanyem des d’aquesta mirada perquè sentin que hi som presents i que els acceptem pel que són, com a focus d’amor, energia i intel·ligència… Perquè cadascú és un ésser, una individualitat central, a part de qualsevol manera de ser… Sentim que la nostra tasca es fonamenta a acompanyar la persona que tenim al davant, de manera que pugui ser… (…)

La majoria de persones que visiten l’escola senten un gran respecte i admiració per l’alta implicació i participació de les famílies al centre, per com viuen els pares i  mares l’escola, per com senten que per ells i elles és una manera de viure. Per nosaltres, les mestres, la participació de les famílies és un dels motors més rics que  tenim en aquest moment a l’escola, i que dóna un sentit real a l’escola com a  projecte de vida dels infants, les famílies i els mestres. (…)

Quan realment, com a mestre o mestra, creus fermament amb la importància que tenen els pares i les mares a la vida de l’escola, cal posar en joc tot un seguit  d’estratègies que et permetin aquest acostament i aquesta implicació… I la solució, des de la nostra mirada, només és una: l’escola oberta a les famílies… però, no sols això, sinó l’escola oberta sempre a les famílies. (…)

I què vol dir que l’escola està sempre oberta a les famílies? Doncs això, que ho està sempre. Tothom qui ho desitgi pot venir a l’escola i entrar-hi quan li vingui de gust.
Hi haurà estones en què es podrà estar amb els infants als ambients, i estones en què als ambients només hi podran ser aquells familiars que aquell dia tenen “adjudicat” un acompanyament; però sempre s’hi pot entrar a fer un cafè a l’espai  familiar, a llegir-hi, a estar parlant amb altres pares i mares… simplement, a ser-hi, a viure l’escola, a sentir-la de prop. L’”espai familiar” és un espai viu i actiu, com  l’escola, on molts pares i mares es passen llargues estones i van fent vincles, es  coneixen i comparteixen… És un espai molt valuós! (…)

El projecte educatiu de l’Escola Congrés-Indians és possible pel gran esforç de tot l’equip de mestres, educadors i educadores i pel suport que hem rebut de les  famílies que formen la comunitat… El camí fet ha estat fruit d’un gran esforç i d’un  treball intens ple d’emoció i il·lusió. Aquí està la màgia d’aquest projecte, aquí està la  màgia del nostre dia a dia: la il·lusió, el desig de participar i col·laborar, l’emoció per  compartir… L’afany de, junts, dalt del mateix vaixell, tirar endavant un projecte no  solseducatiu i d’escola, sinó un projecte de vida que ens acompanya cada dia. I tot  dins d’un marc de respecte i cura… L’essència del projecte: cuidar les persones, cuidar-nos entre tots, sentir-nos acceptats i estimats…»

Volem aproximar aquest document redactat pel CRAEV que ens sembla molt interessant per les reflexions que aporta a l´hora d´elegir centre escolar. Podeu descarregar-lo complet açí, però us deixem unes línies de la presentació:

«Cada any milers de famílies amb nens i nenes en edat per a incorporar-se al sistema educatiu afronten la important tasca d’haver de seleccionar una escola per als seus fills i filles. Si en aquesta selecció s’opta per un centre sostingut amb fons públics, cal omplir una sol·licitud amb el nom de diverses escoles en ordre de preferència. Durant aproximadament els dos mesos anteriors a aquest període de prescripció els centres educatius ofereixen xerrades i presentacions dels seus projectes educatius i instal·lacions, una bona oportunitat per conèixer els centres, però també una tasca molt complexa per a les famílies, ja que són moltes les opcions que cal valorar: ideari educatiu, currículums, professorat, horaris, activitats extraescolars, alimentació, instal·lacions, preus i en definitiva, la qualitat educativa.
Aquí radica en part la complexitat de la tasca, atès que no existeix una definició única del que significa qualitat en el món de l’educació. Es tracta d’un terme profundament ideològic que es fonamenta en les percepcions que cada persona té sobre una gran varietat d’altres conceptes com progrés i justícia socials, cultura, intel·ligència, dimensions humanes, desenvolupament individual i, en darrera instància, educar. Entenem per educar conèixer per viure o més aviat viure per conèixer? En quin punt tracem la línia entre les necessitats i imposicions socials sobre el nen i la nena i les seves necessitats i interessos com a persona?»

preinscripcio